La evolució del conte
de la Caputxeta Vermella ens servirà per mostra la relació entre els contes
populars i la literatura infantil.
La primera versió es
troba en les “histoires”, obra publicada a França de Luis XIV pel cortesà
Charles Perrault en 1697. Va realitzar la seva versió a partir de les
narracions orals del conte, però, quan, ja en els segles XIX i XX, els
folkloristes van recollir les versions populars orals que persistien a França,
van trobar elements molt diferents als del conte escrit per Perrault.
S’amplifica l’atenció
a la devoració que suposa l’essència del conte. Així, abans de menjar-se a la
nena, el llop li ofereix carn de la iaia com a menjar i la sang posada a una
botella com a beguda.
Perrault va
especificar que el narrador ha d’alçar la veu de forma terrorífica al formular
la última resposta del llop.
Les versions populars
no mencionen la caputxeta vermella a la vestimenta d’una nena, s’entretenen en
descriure progressivament la forma de despullar-se de la nena que va tirant els
seus vestits al foc per indicació del llop i a vegades la nena s’escapa al
perill de ser devorada a través de demanar permís al llop per anar a satisfer
una necessitat urgent. El llop li suggereix que ho faci al mateix llit, però
finalment la deixa sortir lligant-la a una corda. La caputxeta vermella llavors
lliga la corda a un arbre i escapa.
La caputxeta vermella
des de el punt de vista de Soriano (1975) va insistir que el conte respon a la
gana i la duresa de les condicions de vida dels pagesos fins al segle XVII, el
perill real que suposava la existència dels llops en els grans boscos europeus
i a la complaença dels receptors populars pel triomf del dèbil davant el
poderós en els casos que la nena enganyava el llop. En aquestes ultimes
versions, realça l’astúcia per sobreviure en el món, astúcia ben apresa per la
nena que passa un estat inicial de innocència a l’adopció de una ingenuïtat
fingida per poder escapar.
La caputxeta vermella
com a referent col·lectiu, perquè imposen, de forma explícita amb la moral
afegida al final, el tema de violació popular i la utilització simbòlica
tradicional de la figura del llop com a símbol de la mort van ser substituïts
per el temor a la pèrdua de la honra.
La caputxeta de la versió
escrita per Perrault va adoptar , les característiques de un conte moral,
adscrit a la literatura culta. El missatge es dirigeix a revelar a les joves
com funcionen les regles social del control de la sexualitat.
El conte tracta ara
sobre la seducció, amb el llop actuant com testador dels plaers davant la
necessitat de control i repressió
Al 1819 els germans
Grimm van publicar una nova edició dels contes dirigint-la explícitament als
nens i nenes i introduint canvis d’adequació al destinatari en el material que
havien de recollir. A part del final i d’algunes diferencies de detall, s’ha de
ressaltar la supressió dels nus (el llop es col·loca els vestits de la iaia i
no demana a la Caputxeta que es desvesteixi.) i l’advertència explícita de la
mare a la nena sobre els perills del bosc, el qual canvia el sentit de la moral
i permet un propòsit final. Et tema sexual va deixa d’estar en primer pla.
Caputxeta Vermella s’havia allunyat de les formes populars per convertir-se en
un conte definitivament infantil, amb un missatge educatiu sobre la obediència.
La literatura
infantil canvia segons la evolució social dels valors i formes artístiques.
En definitiva, doncs,
la trajectòria seguida per la Caputxeta Vermella permet veure la forma en la
que els contes populars s’han fixat per l’escriptura, com una part d’ells s’han
integrat en la literatura infantil, han reflectit la evolució del pensament
social sobre les característiques pedagògiques i artístiques pròpies de la
literatura dirigida a els nens i nenes i han creat noves versions acord amb els
nous temps.
DIFERENCIES DE 5 CAPUTXETES.
Perrault
-
Porta a l’àvia una coca i un pot de
mantega
-
L’àvia vivia en un altre poble
-
El llop i la caputxeta van acordar anar
per diferents camins per haver qui anava més ràpid
-
El llop va ser el primer arribar i es va
menjar a l’àvia i desprès va arribar la caputxeta i després de varies preguntes també se la va
menjar.
Andersen
-
Una nena que sempre es posa una capa
roja que li havia regalat la seva àvia.
-
Un missatger va portar una carta dient
que l’àvia no es trobava bé.
-
La mare li va preparar una cistella amb
tot de coses
-
El llop va enganyar la caputxeta
dient-li quin era el camí més ràpid. Ell va ser astut i va anar pel més curt
per arribar abans.
-
Després de menjar-se l’àvia i la
caputxeta, el llop es va adormir i dels roncs que feia, va entrar un caçador i
es va trobar el llop.
-
El caçador va sentir veus demanant ajuda
i aquestes venien de la panxa del llop
-
Va treure les dos i immediatament li va
emplenar la panxa de pedres
Grimm
-
Li va porta un pastís i una botella de
vi per la seva padrina
-
L’àvia vivia a 1 km de casa seva, al mig
del bosc
-
Desprès d’haver tret l’àvia i la
caputxeta, el caçador va treure la pell del llop i se la va emporta a casa
seva.
-
L’àvia per reanimar-se es va beure i
menjar el que va porta la Caputxeta que li havia encarregat la seva mare.
Paul Delarue i Marie Louise Tenèze
-
Li va portar pa i llet a l’àvia
-
El llop li va preguntar per on passaria,
per dos diferents camins: El camí de les agulles i el camí de les agulles de
cap
-
Va arribar a casa, va matar la padrina i
va posar la sang a una botella i la carn a talls.
-
La va convidar a carn i beure de la
padrina, i al veure que no se’n va adonar, el llop li va dir que era una
“cochina” que era de la seva àvia.
-
Li va dir de treure’s totes les peçes de
roba
-
Li va preguntar coses, una vegada els
dos al llit
-
Al final se la va menjar
Gianni Rodani
-
Una caputxeta que sempre li deien de
tots els colors menys vermella
-
Havia d’anar a casa la seva tieta a
portar pell de patata
-
Un conte que diu el que va passar
realment però a la vegada tot el contrari.
-
No té un final coherent
Al llarg de la història la literatura ha anat evolucionant i canviant,
molts contes populars han estat versionats i les versions gairebé només són
fidels en alguns detalls del original.En el cas del conte escollit, la
Ventafocs, trobem la versió original de Grimm, bastant dramàtica i la versió de
Perrault, molt més dolça, el qual elimina els detalls obscurs i els modifica
per fets fantàstics.
DIFERÈNCIES ENTRE ELS DOS CONTES
Grimm
- Quan la mare mor, la Ventafocs va a plorar i a resar tres vegades dia a
la seva tomba.
- Li demana al seu pare que li porti la primera rama d’arbre que li toqui
el barret.
- El pare li porta una rama d’un ametller, el qual la Ventafocs planta al
costat de la tomba de la seva mare.
- Damunt de l‘arbre, sempre troba un ocell blanc que després l’ajudarà a
complir els càstigs dictats per la
madrastra i al final del conte els hi
treurà els ulls a les germanastres.
- L’ocell és el que li proporciona joies i un vestit meravellós per a que
la Ventafocs pugui anar a la festa.
- Les germanastres es tallen un tros de carn del peu per entrar a la sabata
de vidre que el princep els hi vol provar per saber si són o no la seva
estimada.
Perrault
- La fada madrina és la que li proporciona el vestit i el carruatge a la
Ventafocs.
- Introducció del rellotge a les 12h
en el conte, la Ventafocs marxa correns per a que el princep no vegi com se li
transforma la roba.
No hay comentarios:
Publicar un comentario