Les sabates vermelles

Les sabates vermelles

“Hi havia una vegada una nena molt i molt pobre que no tenia ni per menjar. No tenia ni sabates de tan pobra que era i es va quedar sense mare. Una dona gran es va apiadar de la nena i la va recollir a la seva llar, oferint-li tots els luxes de que era capaç.
Un bon dia per les seves terres va passar la reina i la seva filla, i la nena en veure les boniques sabates vermelles que duia la princesa, va desitjar-ne unes d’iguals.
La vella li va comprar unes al millor sabater de tot el poble, i és que la nena havia de fer la comunió; tot i que no resultava molt adequat fer-la amb unes sabates d’aquest color; la velleta, que no s’hi veia gaire, li va comprar igualment. A l’Església només podia pensar en les seves sabates i amb lo bonica que amb elles es sentia, i en sortir les sabates es posaren a ballar de manera incontrolable. I va ballar i ballar fins arribar al cementiri on es va trobar un àngel amb una espasa que li va dir que hauria de ballar davant de nens creguts i vanitosos com ella, fins que s’acabés convertint en un esquelet. La nena desesperada va anar fins a la casa del botxí a demanar-li que li tallés els peus i per tant, poder-se desempallegar de les sabates que a ells anaven adherides. El botxí així ho va fer i li va construir uns peus de fusta a la nena perquè pogués caminar. Però les sabates van continuar ballant per sí soles, i la nena fugia atemorida d’arreu on les veia. La dona del sacerdot es va apiadar d’ella i finalment la nena va ser perdonada per Déu.”