En 1816 el pare d'Andersen va morir i aquest va deixar
d'assistir a l'escola. Es va dedicar a llegir totes les obres que podia
aconseguir, entre elles les de Ludvig, Holberg i Shakespeare. Al setembre de 1819 Andersen va decidir convertir-se en cantant
d'òpera, i es va traslladar aCopenhaguen. Allà va ser considerat un llunàtic i rebutjat,
quedant-se pràcticament sense res. No obstant el seu viatge li serviria per fer
amistat amb alguns músics com Christoph E F Weyse i Siboni, i més tard amb el poeta Frederik
Hoegh Guldberg. Va ser admès
com alumne de dansa al Teatre Real de Copenhaguen. Degut a la seva mandra va
perdre el suport de Guldberg, però va fer amistat amb el director del Teatre
Real, Jonas
Collin, amistat que
duraria tota la vida. Collin el va enviar a una escola de gramàtica, a Slagelse, i li pagaria totes les seves despeses.
El rei Frederic VI es va interessar per aquell estrany noi, enviant-lo
durant alguns anys a l'escola de Slagelse. Tot i la seva aversió pels estudis, Andersen va
romandre a l'escola de Slagelse, i més tard a la d' Elsinor (en danés Helsingor) fins al 1827, encara que
més tard admetria que aquests anys van ser els més durs i amargs de la seva
vida. Finalment Collins va considerar per acabats els seus estudis i Andersen
va tornar a Cophenaguen. Aquell mateix any, el 1827, Hans Christian va aconseguir la publicació del seu
poema "El nen moribund" a la revista literària Kjøbenhavns
flyvende Post, la més prestigiosa del moment. El poema va aparèixer tant en
la versió danesa com en l'alemanya de la revista. L'any següent Andersen va
ingressar a la universitat de Copenhaguen.
No hay comentarios:
Publicar un comentario