L'aneguet lleig

L'aneguet lleig

Com cada estiu, la Senyora Ànega es va posar a covar els seus ous i totes les seves amigues del corral estaven desitjoses de veure els seus aneguets, que sempre eren els més bonics de tots.Va arribar el dia en què els aneguets van començar a obrir els ous a poc a poc i tots es van reunir al voltat del niu per a veure'ls per primer cop.Un a un varen anar sortint, fins a sis preciosos aneguets, cadascun d'ells acompanyat pels crits d'alegria de la Senyora Ànega i de les seves amigues. Tan contentes estaven, que van trigar una mica a adonar-se'n que un ou, el més gran de tots set, encara no s'havia obert.Tots van concentrar la seva atenció en l'ou que romania intacte, fins i tot els aneguets acabats de néixer, esperant veure algun signe de moviment.Poca estona després, l'ou es va començar a trencar i en va sortir un ànec somrient, més gran que els seus germans, però, sorpresa!, molt més lleig i malgirbat que els altres sis...La Senyora Ànega es moria de vergonya per haver tingut un aneguet tan lleig i el va apartar amb l'ala mentre tenia cura dels altres sis.L'aneguet es va quedar molt trist perquè se'n va adonar que allà no el volien ...Van passar els dies i el seu aspecte no millorava, tot el contrari, empitjorava, ja que creixia molt ràpid, era molt prim i malgirbat, a més de bastant maldestre.Els seus germans li feien bromes pesades i se'n reien constantment, dient-li lleig i maldestre.L'aneguet va decidir que havia de buscar un lloc on pogués trobar amics que de veritat el volguessin malgrat el seu aspecte i un matí, molt aviat, abans que es llevés ningú del corral, va fugir per un forat de la tanca.Així arribà a una altra granja, on una vella el va recollir i l'aneguet va creure que havia trobat un lloc on per fi l'estimarien i el cuidarien, però també es va equivocar, ja que la vella era malvada i només volia que el pobre aneguet li servís de primer plat. I se n'anà d'allà corrent.Va arribar l'hivern i l'aneguet lleig quasi es mor de gana, doncs havia de buscar menjar entre el gel i la neu i havia de fugir de caçadors que pretenien disparar-li.Finalment va arribar la primavera i l'aneguet va passar per un estany on va trobar les aus més belles que mai havia vist fins aleshores. Eren elegants, gràcils i es movien amb tanta distinció que es va sentir totalment acomplexat perquè ell era molt maldestre. De tota manera, com que no hi tenia res a perdre s'hi va apropar i els va preguntar si podia banyar-se també.Els cignes, doncs eren cignes les aus que l'aneguet va veure a l'estany, li van respondre:- Doncs es clar que sí, ets un dels nostres!I l'aneguet va respondre- No us burleu de mi! Ja sé que sóc lleig i malgirbat, però us heu de riure de mi per això.- Mira el teu reflex a l'estany - li van dir ells - i veuràs que no et mentim.L'aneguet es va mirar, incrèdul, a l'aigua transparent i el que va veure el va deixar meravellat. Durant el llarg hivern s'havia transformat en un cigne preciós!. Aquell aneguet lleig i malgirbat era ara el cigne més blanc i elegant de tots els que hi havia a l'estany.Així fou com l'aneguet lleig es va unir als seus i fou feliç per sempre.