Evolució dels contes

Fa més de quatre mil anys que van aparèixer els contes de tradició oral, en els quals més que narrar els esdeveniments reals d'una època i un context determinats, eren productes de la imaginació de l'home primitiu.

Van sorgir amb la necessitat de l'ésser humà d'explicar, de divertir als altres i de transmetre les seves vides, experiències, saviesa, valors... als més joves i per tant, poder transmetre les seves observacions, impressions o records de generació en generació.

Els orígens del conte es remunten possiblement a l'Antic Egipte i amb  influències també de la mitologia grega.

L'origen del conte a Espanya té sens dubte gran influència de la cultura àrab, la qual va introduir gran quantitat de relats.

- Al Renaixement trobem escriptors que van poder ser font d’inspiració per autors com Perrault i Grimm.

- La literatura destinada als petits va ser fonamentalment la dels contes morals.

- Amb Andersen apareix per primera vegada el desenllaç trist.

- El 1697, Perrault diferencia els mites dels contes de fades

- El 1881 es van traduir com a Psicoanàlisi dels Contes de Fades

- El món absurd de la poesia infantil anglesa dels Limericks i dels “nursery rhymes”, apareguts cap a finalitats del segle XVIII.

- El “Hi havia una vegada” o “En un país molt llunyà” eren la clau per ingressar en un món de fantasia

- El fet fantàstic irromp com l'inexplicable, el misteriosos i l'insòlit.